Falcons contra coloms. La lluita intestina dels carodians

El resultat final de les eleccions d’Esquerra ha acabat d’agreujar les tensions internes al sector Carod. El fet que tot i comptar amb nombrosos recursos i fidelitats que venen d’antic, hagin quedat en tercera posició en la cursa presidencial ha dolgut especialment. La campanya agressiva de Rafael Niubò amb acusacions de llistes negres contra l’aparell del partit i sembrant dubtes sobre la solvència financera d’ERC no van ser ben vistes pel sector d’ordre de Carod, la gent més propensa a l’entesa amb els de Puigcercós i Ridao.

El sector d’ordre de Carod, format per diversos diputats i càrrecs institucionals -com el mateix Benach- també atribueixen a Niubò l’autoria intel·lectual del discurs de Carod al pavelló de la Nova Icària que va suposar un punt d’inflexió en la campanya. “L’ERC dels 8 diputats, el moobing o l’Esquerra de la calçotada” va suposar que molts moderats s’allunyessin de la candidatura avalada per Carod per l’extrema cruesa d’aquestes acusacions. Asseguren que aquestes acusacions són una mena de reedició de la situació viscuda quan Niubò va telefonar Carod per incitar-lo que es manifestés en contra de la ciutat de Madrid com a candidatura olímpica el 2012 com a rèplica a la reunió de Fresno en què la selecció catalana va ser vetada per competir internacionalment i on Niubò hi participava en qualitat de Secretari general de l’Esport. Aquelles afirmacions de Carod van desfermar una nova tempesta política d’àmbit estatal.

Després d’aquests episodis i d’haver estat superats per Carretero en les eleccions a la presidència, la gent d’ordre de Carod -els coloms- exigeix que es posi fi a la campanya radical de Niubò per tal de fer possible una entesa amb Puigcercós i Ridao.

Per contra, Niubò i els seus acèrrims -els falcons- pretenen rebentar el Congrés pactant votacions d’esmenes amb els corrents crítics Reagrupament i Esquerra Independentista. Tot per tal que la victòria de Puigcercós i Ridao quedi diluïda en un context caòtic i desestabilitzador fent bona la màxima de ‘quan pitjor, millor’.

Ara la incògnita que s’obre és si els coloms podran imposar-se als falcons. I la segon interrogant és en quin bàndol se situa el mateix Carod. Detalls com els que publiquen els diaris en què s’assegura que l’encara Vicepresident del Govern no va felicitar Puigcercós per la seva victòria poden ser indicatius.

Rafael Niubò no diu la veritat

Profund disgust d’Ernest Benach per les formes emprades per Niubò

Les declaracions del candidat a secretari general d’ERC a la premsa gironina confirmen les informacions a les que ha tingut accés sac de gemecs. Niubò i el seu entorn no diuen la veritat.

No tenen les 1400 signatures, en tenen moltes menys i en el cas de les comarques de Girona, no diuen les xifres per no ratllar el ridícul.

La mateixa noticia que publica El Punt, no és certa, la reunió la van fer amb només dos militants, la resta eren membres de la candidatura, la seva desesperació els estar abocant a plantejar-se una retirada. Ho explicarien com un acte de generositat i reservarien tots els esforços per la candidatura de Carod com a cap de cartell per les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

La candidatura Niubò/Benach és la que te menys avals i a més ha provocat malestar per l’estil imposat, acusar a l’actual direcció (de la que formen part) de problemes econòmics, o de pressions per part dels altres sectors, ha caigut molt malament entre la militància.

Behach ha comentat entre el seu entorn, l’error de presentar la candidatura i ha expressat el seu disgust per la manera com Rafael Niubò estar portant la campanya, un estil agressiu molt llunyà del seu, en aquest sentit ha expressat al seu amic Carod Rovira de la necessitat de pactar una retirada no traumàtica.

Perquè no es tanca l’il•legal Casino de Lloret?

La Generalitat considera que el Casino no acompleix l’alçada de seguretat i malgrat tot l’Ajuntament no el vol tancar

Casinos de Catalunya intentar seguir controlant el monopoli del joc, i manté un contenciós contra l’adjudicació del nou Casino a ATZARIA

Malgrat l’actitud de l’empresa, l’alcalde de Lloret i diputat de CiU Xavier Crespo li permet mantenir obert el casino sense les mes elementals mesures de seguretat

La directora general del joc (IC) manté el silenci, malgrat que el local actual no garanteix la seguretat de les persones que hi van, segons ha sabut sac de gemecs, Casinos de Catalunya, l’empresa que encara avui té el monopoli del joc exerceix tot el seu poder per mantenir oberta la sala de joc i a la vegada qüestiona l’adjudicació a ATZARIA. És una autentica burla al Govern de la Generalitat de Catalunya.

Qui són els propietaris de Casinos de Catalunya? Qui s’ha beneficiat dels diners del joc a Catalunya? El diner del joc compra voluntats polítiques?

Seguirem informant, sac de gemecs

PSC, CiU (sector sociovergència) i Casinos

Sac de gemecs ha conegut el pla B dels sectors econòmics i de poder davant la presumible retallada de l’estatut per part del tribunal constitucional amb el vist i plau de PSOE i PP.

Davant la presumible emprenyada dels sectors nacionalistes i independentistes per aquesta ja anunciada segona retallada de l’estatut, els sectors poderosos tenen previst aplicar el seu pla B, principalment per evitar una deriva nacional de CiU.

En aquest sentit, fonts del PP i PSOE garantirien a CiU la Presidència de la Generalitat a canvi d’evitar una aproximació amb ERC. D’aquesta manera evitarien un nou problema català i demostrarien el camí a seguir a Euskadi, amb un pacte a la catalana.

Tota aquesta estratègia passa per intoxicar el proper congrés dels republicans, aconseguir una màxima debilitat i per tant debilitar el sector republicà més preparat per encarar l’esquerra sorgida del congrés de juny.

D’aquesta manera s’entén, el document lliurat al diari AVUI en un sobre per “persones anònimes” on s’explica “el suposat pla del sector Puigcercós per acabar amb Carod-Rovira.”

Alguns veterans periodistes del diari, encara no entenen com és pot publicar un document d’autor anònim i que no contenia cap prova de la validesa d’aquest.

Una Esquerra debilitada, una emprenyada dels sectors nacionalistes obligaria a unes eleccions anticipades que obririen la porta al retorn de Mas a la Generalitat amb el suport del PSC. Seria el repartiment del poder entre els dos partits majoritaris i que comptaria amb el suport dels lobbys de poder. Molts diners estan en joc i en aquests moments el joc brut és present més que mai.

Niubó i Benach, a la desesperada buscant signatures

CAROD ofereix un pacte al President Montilla, per tal que el poderós aparell socialista jugui al seu favor pel control d’Esquerra.

La candidatura que Carod no ha volgut recolzar, estar molt lluny d’aconseguir les 1000 signatures que va anunciar, molta gent no vol signar per ells dos, ja que consideren fora de lloc que l’actual President del partit s’hagi amagat. Aquesta situació els porta ha cometre greus errors, fins i tot a parlar malament del seu mateix partit.

1.- Van denunciar presumptes irregularitats en els comptes d’Esquerra i desprès no van tenir ni nassos d’obrir la boca en el Consell Nacional on aquests van ésser aprovats sense cap vot en contra.

2.- Intentant pactar d’amagat i per sota mà amb les altres candidatures totalment allunyades dels principis anunciats per Benach i Niubo, amb una clara demostració de voler aconseguir la cadira per la cadira. Reunions entre Carandell i Niubo, Niubo i Carretero i propostes d’unificar candidatura.

3.- Niubo utilitza el seu càrrec a la Generalitat per amenaçar a militants que lliurament aposten per altres opcions, retirada de subvencions, perdua de llocs de treball, etc.

4.- Intenten desactivar la candidatura d’Uriel Bertran oferint la direcció de la Casa de Catalunya a París, al germà de Carod, seguidor d’aquests, tal i com va publicar el diari AVUI.

AKASVAYU, la fi d’un somni fruit de l’especulació del totxo

Segons publicava l’edició digital de Marca la crisis de la construcció pot tenir greus conseqüències pel Bàsquet a Girona. El mateix propietari de l’empresa Josep Amat ha reconegut en el Diari de Girona el retard en el pagament dels sous cap als jugadors i treballadors de l’equip gironí. Això si, el propietari de l’empresa no s’ha perdut la derrota del FC Barcelona a Manchester, l’empresa és patrocinadora de la Fundació del Barça.

Segons fonts consultades per sac de gemecs, la crisis és molt mes greu que uns quants sous endarrerits, la deute acumulada a la seguretat social i hisenda posa molt difícil la continuïtat del projecte estrella del socialisme gironí.

Segons ha pogut saber aquest bloc, el socialisme gironí estar apressant de valent a diferents sectors i entitats financeres per tal que aboquin diners en grans quantitats per evitar aquest nou fracàs.

La mateixa presencia del diputat Alex Saez (home de confiança de Nadal) al consell d’administració de l’Akasvayu confirma aquesta aposta fallida, una aposta de patrocini del sector del totxo que comporta greus problemes a l’esport gironí.

El CD Blanes és un altre del afectats per aquesta situació, la fallida del Grup Tarradellas en l’aspecte patrocini ha comportat també que els seus jugadors portin mesos sense cobrar, un fet que comportaria la baixada a les categories regionals del club.

Aquesta crisis de pagament del Grup Tarradellas també ha comportat problemes a altres clubs gironins, el mateix Hoquei Blanes, el Bàsquet Blanes i altres han tingut que espavilar-se per seguir endavant.

Akasvayu i Grup Tarradellas son casos semblants d’empreses del sector de la totxana sorgides del no res i que han tingut una presencia mediatica de grans dimensions i que ara fracassant en els seus projectes. Pura especulació.

Caixa de Girona, objecte del desig

Amb el nomenament de Jordi Blanch com a director general de la Caixa de Girona, que entrarà en vigor a la propera assemblea de l’entitat, comença la cursa pel control d’aquesta entitat financera.

El proper any toca renovar la meitat dels membre de la junta general de Caixa de Girona, que ha d’elegir el futur substitut del President Arcadi Calzada (CiU).

El pacte de la Diputació (ERC/PSC) obre la porta al canvi de color polític del seu president, és en aquest sentit que la direcció del PSC es frega les mans per aconseguir un nou control sobre una de les entitats financeres que encara li queda fora.

El control de la Caixa de Girona per part de l’entorn del PSC (Joaquim Nadal), els hi obra la porta a la creació d’un grup potent que tingui com a eix la Caixa de Catalunya (presidida per Narcís Serra-PSC), com alternativa a la Caixa.

De totes maneres, els números són els números, la composició definitiva de la junta general es molt complicada i no queda clar qui ostenta una majoria definitiva.

CiU, no és quedarà quieta i mourà les seves fitxes per evitar una nova pèrdua de poder, tenim doncs tres moviments possibles, el pacte de la Diputació (PSC/ERC), la socioergència (PSC/CiU) o el pacte nacional (CiU/ERC).

Les travesses han començat i els noms comencen a estar a sobre la taula, veurem com mouran les fitxes els diferents partits polítics, sac de gemecs us seguirà informant.