Falcons contra coloms. La lluita intestina dels carodians

El resultat final de les eleccions d’Esquerra ha acabat d’agreujar les tensions internes al sector Carod. El fet que tot i comptar amb nombrosos recursos i fidelitats que venen d’antic, hagin quedat en tercera posició en la cursa presidencial ha dolgut especialment. La campanya agressiva de Rafael Niubò amb acusacions de llistes negres contra l’aparell del partit i sembrant dubtes sobre la solvència financera d’ERC no van ser ben vistes pel sector d’ordre de Carod, la gent més propensa a l’entesa amb els de Puigcercós i Ridao.

El sector d’ordre de Carod, format per diversos diputats i càrrecs institucionals -com el mateix Benach- també atribueixen a Niubò l’autoria intel·lectual del discurs de Carod al pavelló de la Nova Icària que va suposar un punt d’inflexió en la campanya. “L’ERC dels 8 diputats, el moobing o l’Esquerra de la calçotada” va suposar que molts moderats s’allunyessin de la candidatura avalada per Carod per l’extrema cruesa d’aquestes acusacions. Asseguren que aquestes acusacions són una mena de reedició de la situació viscuda quan Niubò va telefonar Carod per incitar-lo que es manifestés en contra de la ciutat de Madrid com a candidatura olímpica el 2012 com a rèplica a la reunió de Fresno en què la selecció catalana va ser vetada per competir internacionalment i on Niubò hi participava en qualitat de Secretari general de l’Esport. Aquelles afirmacions de Carod van desfermar una nova tempesta política d’àmbit estatal.

Després d’aquests episodis i d’haver estat superats per Carretero en les eleccions a la presidència, la gent d’ordre de Carod -els coloms- exigeix que es posi fi a la campanya radical de Niubò per tal de fer possible una entesa amb Puigcercós i Ridao.

Per contra, Niubò i els seus acèrrims -els falcons- pretenen rebentar el Congrés pactant votacions d’esmenes amb els corrents crítics Reagrupament i Esquerra Independentista. Tot per tal que la victòria de Puigcercós i Ridao quedi diluïda en un context caòtic i desestabilitzador fent bona la màxima de ‘quan pitjor, millor’.

Ara la incògnita que s’obre és si els coloms podran imposar-se als falcons. I la segon interrogant és en quin bàndol se situa el mateix Carod. Detalls com els que publiquen els diaris en què s’assegura que l’encara Vicepresident del Govern no va felicitar Puigcercós per la seva victòria poden ser indicatius.

Rafael Niubò no diu la veritat

Profund disgust d’Ernest Benach per les formes emprades per Niubò

Les declaracions del candidat a secretari general d’ERC a la premsa gironina confirmen les informacions a les que ha tingut accés sac de gemecs. Niubò i el seu entorn no diuen la veritat.

No tenen les 1400 signatures, en tenen moltes menys i en el cas de les comarques de Girona, no diuen les xifres per no ratllar el ridícul.

La mateixa noticia que publica El Punt, no és certa, la reunió la van fer amb només dos militants, la resta eren membres de la candidatura, la seva desesperació els estar abocant a plantejar-se una retirada. Ho explicarien com un acte de generositat i reservarien tots els esforços per la candidatura de Carod com a cap de cartell per les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

La candidatura Niubò/Benach és la que te menys avals i a més ha provocat malestar per l’estil imposat, acusar a l’actual direcció (de la que formen part) de problemes econòmics, o de pressions per part dels altres sectors, ha caigut molt malament entre la militància.

Behach ha comentat entre el seu entorn, l’error de presentar la candidatura i ha expressat el seu disgust per la manera com Rafael Niubò estar portant la campanya, un estil agressiu molt llunyà del seu, en aquest sentit ha expressat al seu amic Carod Rovira de la necessitat de pactar una retirada no traumàtica.

Perquè no es tanca l’il•legal Casino de Lloret?

La Generalitat considera que el Casino no acompleix l’alçada de seguretat i malgrat tot l’Ajuntament no el vol tancar

Casinos de Catalunya intentar seguir controlant el monopoli del joc, i manté un contenciós contra l’adjudicació del nou Casino a ATZARIA

Malgrat l’actitud de l’empresa, l’alcalde de Lloret i diputat de CiU Xavier Crespo li permet mantenir obert el casino sense les mes elementals mesures de seguretat

La directora general del joc (IC) manté el silenci, malgrat que el local actual no garanteix la seguretat de les persones que hi van, segons ha sabut sac de gemecs, Casinos de Catalunya, l’empresa que encara avui té el monopoli del joc exerceix tot el seu poder per mantenir oberta la sala de joc i a la vegada qüestiona l’adjudicació a ATZARIA. És una autentica burla al Govern de la Generalitat de Catalunya.

Qui són els propietaris de Casinos de Catalunya? Qui s’ha beneficiat dels diners del joc a Catalunya? El diner del joc compra voluntats polítiques?

Seguirem informant, sac de gemecs

PSC, CiU (sector sociovergència) i Casinos

Sac de gemecs ha conegut el pla B dels sectors econòmics i de poder davant la presumible retallada de l’estatut per part del tribunal constitucional amb el vist i plau de PSOE i PP.

Davant la presumible emprenyada dels sectors nacionalistes i independentistes per aquesta ja anunciada segona retallada de l’estatut, els sectors poderosos tenen previst aplicar el seu pla B, principalment per evitar una deriva nacional de CiU.

En aquest sentit, fonts del PP i PSOE garantirien a CiU la Presidència de la Generalitat a canvi d’evitar una aproximació amb ERC. D’aquesta manera evitarien un nou problema català i demostrarien el camí a seguir a Euskadi, amb un pacte a la catalana.

Tota aquesta estratègia passa per intoxicar el proper congrés dels republicans, aconseguir una màxima debilitat i per tant debilitar el sector republicà més preparat per encarar l’esquerra sorgida del congrés de juny.

D’aquesta manera s’entén, el document lliurat al diari AVUI en un sobre per “persones anònimes” on s’explica “el suposat pla del sector Puigcercós per acabar amb Carod-Rovira.”

Alguns veterans periodistes del diari, encara no entenen com és pot publicar un document d’autor anònim i que no contenia cap prova de la validesa d’aquest.

Una Esquerra debilitada, una emprenyada dels sectors nacionalistes obligaria a unes eleccions anticipades que obririen la porta al retorn de Mas a la Generalitat amb el suport del PSC. Seria el repartiment del poder entre els dos partits majoritaris i que comptaria amb el suport dels lobbys de poder. Molts diners estan en joc i en aquests moments el joc brut és present més que mai.

Niubó i Benach, a la desesperada buscant signatures

CAROD ofereix un pacte al President Montilla, per tal que el poderós aparell socialista jugui al seu favor pel control d’Esquerra.

La candidatura que Carod no ha volgut recolzar, estar molt lluny d’aconseguir les 1000 signatures que va anunciar, molta gent no vol signar per ells dos, ja que consideren fora de lloc que l’actual President del partit s’hagi amagat. Aquesta situació els porta ha cometre greus errors, fins i tot a parlar malament del seu mateix partit.

1.- Van denunciar presumptes irregularitats en els comptes d’Esquerra i desprès no van tenir ni nassos d’obrir la boca en el Consell Nacional on aquests van ésser aprovats sense cap vot en contra.

2.- Intentant pactar d’amagat i per sota mà amb les altres candidatures totalment allunyades dels principis anunciats per Benach i Niubo, amb una clara demostració de voler aconseguir la cadira per la cadira. Reunions entre Carandell i Niubo, Niubo i Carretero i propostes d’unificar candidatura.

3.- Niubo utilitza el seu càrrec a la Generalitat per amenaçar a militants que lliurament aposten per altres opcions, retirada de subvencions, perdua de llocs de treball, etc.

4.- Intenten desactivar la candidatura d’Uriel Bertran oferint la direcció de la Casa de Catalunya a París, al germà de Carod, seguidor d’aquests, tal i com va publicar el diari AVUI.

AKASVAYU, la fi d’un somni fruit de l’especulació del totxo

Segons publicava l’edició digital de Marca la crisis de la construcció pot tenir greus conseqüències pel Bàsquet a Girona. El mateix propietari de l’empresa Josep Amat ha reconegut en el Diari de Girona el retard en el pagament dels sous cap als jugadors i treballadors de l’equip gironí. Això si, el propietari de l’empresa no s’ha perdut la derrota del FC Barcelona a Manchester, l’empresa és patrocinadora de la Fundació del Barça.

Segons fonts consultades per sac de gemecs, la crisis és molt mes greu que uns quants sous endarrerits, la deute acumulada a la seguretat social i hisenda posa molt difícil la continuïtat del projecte estrella del socialisme gironí.

Segons ha pogut saber aquest bloc, el socialisme gironí estar apressant de valent a diferents sectors i entitats financeres per tal que aboquin diners en grans quantitats per evitar aquest nou fracàs.

La mateixa presencia del diputat Alex Saez (home de confiança de Nadal) al consell d’administració de l’Akasvayu confirma aquesta aposta fallida, una aposta de patrocini del sector del totxo que comporta greus problemes a l’esport gironí.

El CD Blanes és un altre del afectats per aquesta situació, la fallida del Grup Tarradellas en l’aspecte patrocini ha comportat també que els seus jugadors portin mesos sense cobrar, un fet que comportaria la baixada a les categories regionals del club.

Aquesta crisis de pagament del Grup Tarradellas també ha comportat problemes a altres clubs gironins, el mateix Hoquei Blanes, el Bàsquet Blanes i altres han tingut que espavilar-se per seguir endavant.

Akasvayu i Grup Tarradellas son casos semblants d’empreses del sector de la totxana sorgides del no res i que han tingut una presencia mediatica de grans dimensions i que ara fracassant en els seus projectes. Pura especulació.

Caixa de Girona, objecte del desig

Amb el nomenament de Jordi Blanch com a director general de la Caixa de Girona, que entrarà en vigor a la propera assemblea de l’entitat, comença la cursa pel control d’aquesta entitat financera.

El proper any toca renovar la meitat dels membre de la junta general de Caixa de Girona, que ha d’elegir el futur substitut del President Arcadi Calzada (CiU).

El pacte de la Diputació (ERC/PSC) obre la porta al canvi de color polític del seu president, és en aquest sentit que la direcció del PSC es frega les mans per aconseguir un nou control sobre una de les entitats financeres que encara li queda fora.

El control de la Caixa de Girona per part de l’entorn del PSC (Joaquim Nadal), els hi obra la porta a la creació d’un grup potent que tingui com a eix la Caixa de Catalunya (presidida per Narcís Serra-PSC), com alternativa a la Caixa.

De totes maneres, els números són els números, la composició definitiva de la junta general es molt complicada i no queda clar qui ostenta una majoria definitiva.

CiU, no és quedarà quieta i mourà les seves fitxes per evitar una nova pèrdua de poder, tenim doncs tres moviments possibles, el pacte de la Diputació (PSC/ERC), la socioergència (PSC/CiU) o el pacte nacional (CiU/ERC).

Les travesses han començat i els noms comencen a estar a sobre la taula, veurem com mouran les fitxes els diferents partits polítics, sac de gemecs us seguirà informant.

“La Crosta Nostra” del PSC/PSOE

Bolaño, Ciriaco, Melendez, tres exemples de la crosta socialista al Govern de la Generalitat, són el terror dels Consellers i alts càrrecs, tenen molt més poder que alguns dels càrrec nomenats, controlen tot el que passa i si veuen que algú discrepa actuen.

Tots els càrrecs nomenats, principalment els del PSC, tremolen quant els veuen, o quant reben una trucada d’ells, posen i mantenen consellers, directors generals, alcaldes i presidents de la Diputació.

Controlen periodistes i directors de mitjans, si algú va massa per lliure, rep la clatellada, des de l’anul·lació de subvencions, rebaixes de publicitat o eliminació subscripcions. Tot plegat ha creat un corpus de sang dins el govern de la Generalitat.

Fins i tot dins IC i ERC ha provocat tensions, els tres dirigits pel inflexible secretari d’organització del PSC, José Zaragoza formen la veritable “Crosta Nostra” del socialisme espanyol, cardat ho te, fins i tot el mateix Conseller Castells, en una mena de foc d’encenalls aparta el veritable debat cap a paraules buides de contingut quan reclama el grup parlamentari propi.

De què van parlar Ruth Carandell i Rafael Niubo a Santa Coloma de Farners?

Malgrat que a la fotografia és veu conversant la candidata de Reagrupament.cat amb el Conseller de Cultura, la veritable fotografia que no publica la web de la candidatura Carretero, és la que visualitza la conversa mantinguda entre els dos candidats a Secretari General per les candidatures Carretero/Benach.

Els fets es van produir en el dinar celebrat a la capital de la Selva i organitzat per Esquerra que va comportar una presencia poc habitual de certs candidats que mai s’havien preocupat per les coses del partit. Tant Ruth Carandell com Niubó han utilitzat un acte de partit per intentar acaparar que tenien gent, una burda manipulació, fruit de la desesperació.

La conversa va ser sucosa i vist com van les coses, sembla que l’única estratègia d’aquests sectors és la de tirar porqueria sobre Esquerra. No es pot entendre les paraules de Rafael Niubó demanant una auditoria al partit, malgrat ser ell responsable de l’opacitat de la seva gestió a la Federació de Barcelona.

La gent de reagrupament.cat i de Benach/Niubó demostren perdre els papers, en els seus actes utilitzant gent no militant i gent que no vol una esquerra forta, fins i tot gent del PRC, o altres organitzant actes per malbaratar el projecte de Puigcercós/Ridao.

Qui manarà a Caixa de Girona?

El proper any s’ha de renovar la històrica entitat gironina, i és podria produir el relleu del seu President Arcadi Calzada (CDC). La Diputació de Girona com a entitat fundadora designa un bon grapat de delegats a la seva assemblea general.

El pacte d’aquesta legislatura entre el PSC i ERC a la Diputació gironina obra la porta a un socialista a presidir la Caixa de Girona, alguns dels noms que sonen dins l’òrbita socialista van des del mateix i tot poderós Conseller Nadal passant per donar una sortida a la mateixa alcaldessa de Girona (que ja no és presentarà) o a la mateixa Consellera Marina Geli.

Però no tot és tant fàcil, els membres de l’assemblea general són nomenats per diferents institucions i no és gens clar qui te una majoria, caldrà pactes, i les reunions s’han disparat a totes bandes.

CiU no vol perdre l’oportunitat de seguir assegut a la taula d’en Bernat, i estar disposat a jugar totes les seves cartes, fins i tot podria pactar amb el PSC o si cal amb ERC.

El PSC vol manar a la Caixa de Girona, ja controla la de Catalunya, i podria formar part de la seva estratègia l’unificació de bona part de les anomenades caixes petites. El que no tenim clar, és que aquesta estratègia coincideixi amb els seus socis d’ERC.

La partida és oberta i tant el PSC, com CiU i ERC han posat a sobre la taula candidats, els pastís és molt gran i molts interessos estan en joc. S’accepten apostes.

El sou dels polítics, els alcaldes de Lloret i Figueres els més ben pagats a Girona

El nomenament de l’alcalde de l’Hospitalet i President de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho(PSC/PSOE), ha posat al descobert les incoherències dels sous dels polítics. Corbacho era l’alcalde més ben pagat de l’Estat, molt per sobre del que cobra el President del Govern o fins i tot el de la Generalitat.

Però aquest fet, ser l’alcalde més ben pagat, ha tingut cost zero, fins i tot cobrava més d’Alcalde, que el que cobrarà ara de Ministre. Aixó si, que el President de la Diputació de Girona Enric Vilert (ERC), s’augmenti el sou i aquest es situí a l’entorn del que cobren els Presidents de Tarragona i Lleida, fins i tot per sota, obre portades de diari, ara bé la noticia té mala intenció, no diuen tota la veritat.

Sacs de Gemecs ha investigat els sous dels alcaldes gironins i ens emportem una sorpresa, sabeu qui són els alcaldes més ben pagats de les comarques Gironines? Els alcaldes de Figueres i Lloret (CDC) i que són diputats al Parlament de Catalunya, superen àmpliament els 100.000.-€/anuals. Cobren per dietes i assistències, i això que és públic no es publica.

En el cas de Figueres, en una mostra de clara opacitat, amaguen les dades, aquestes s’aproven d’amagat i és nega la publicitat obligatòria d’aquestes dades.
Des de sac de gemecs exigim a la premsa gironina que si volen parlar de sous que diguin la veritat. Per cert tenim més sorpreses preparades.

Un nou partit, objectiu final de Carretero

Aquest estiu Joan Carretero va confirmar el seu objectiu final, la creació d’un nou partit polític, ho va afirmar en una roda de premsa a La universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, diferents mitjans ho van reflectir, entre ells “El periodico”

La hemeroteca no perdona i sac de gemecs ho posa al descobert, recuperant les paraules del candidat de reagrupament.cat, va dir a la Catalunya Nord.

És clar que no tots els candidats d’ERC juguen net, alguns moren per la boca, i en molts actes d’aquesta candidatura es noten aquestes voluntats, en aquest moments la candidatura te problemes per aconseguir els avals, perquè molta de la gent que hi acudeix no son militants d’ERC.

A l’entorn de Carretero s’hi ajunten rebotats republicans, gent del PRC, de les CUP i fins i tot de CDC.

El desencís de Ragrupament.cat després de Manresa

Molt feliços estaven els seguidors de Carretero/Carandell, davant les expectatives creades, però la crua realitat és va fer evident aquest diumenge a Manresa. Molta gent a l’acte, però poca gent d’Esquerra. La prova, les poques signatures recollides, resulta que la gent era de Convergència, de les CUPS, del PRC, i altres.

Un veritable esforç, poc compensat per un escàs nombre d’avals recollits, fet que ha portat a la candidatura en un ser desànim, davant la dificultat que tenen per arribar a les 507 signatures necessàries per ésser proclamats candidats.

Fins i tot la candidatura de Puigcercós/Ridao ha de trepitjar territori per aconseguir les signatures, saben que no és fàcil i tenen assumit que els hi espera una dura campanya de porta a porta amb la militància.

Benach/Niubó han descobert la crua realitat de les coses, una cosa és ser President del Parlament i una altre candidat a la Presidència d’Esquerra, el fet que el seu líder espiritual hagi decidit amagar-se i esperar ha portat a alguns a negar la signatura, volen fer el mateix, veure’ls baixar.

Uriel/Renyer, cada cop s’allunyen més entre si, tal i com ho confirmen alguns, la situació ha comportat que mentre Uriel recull algunes signatures, Renyer ho té més complicat, la seva amistat amb Carod i el seu perfil dificulten l’objectiu d’aconseguir els avals necessaris.

Com va avançar sac de gemecs, la situació pot comportar aliances purament tàctiques entre la gent de Carretero/Carandell i Uriel/Renyer, amb el vist i plau i per tant retirada de la candidatura que amaga el seu líder espiritual.

Xavier Crespo, l’amistat amb Casinos de Catalunya li pot costar un disgust.

Ens vam estrenar amb notícies sobre el poder de Casinos de Catalunya (família Suque i Mateu (els del ferro) i franquistes) i la pressió que han fet per tal que el consistori de Lloret rectifiqués l’autorització de la sala del casino.

Pressió que ha estat evident i corroborada a sac de gemecs per parts de diferents tècnics municipals, l’home clau per obtenir l’autorització ha estat Felip Puig, l’alcalde de Lloret i diputat al Parlament de Catalunya ha conegut la realitat de la política, ha conegut i ha estat convidat pel seu cap polític a donar resposta als requeriments del lobby franquista del joc.

El més sorprenent de tot plegat, és el silenci de la Direcció General del Joc, en mans d’IC que ha donat l’esquena a les denuncies presentades, fins i tot el gironí i secretari general de la Conselleria d’Interior (a l’oposició una bèstia sense pietat de la dreta) Joan Boada ha estat callat i sobre tot quiet, encara més, exigint als sindicats tradicionals perquè no diguin res davant aquest escàndol de favoritismes.

Però la preocupació i els nervis s’han apoderat de l’alcalde de Lloret, sap que el local on es troba el Casino no supera la prova d’uns inspecció, no garanteix el compliment de les normatives, i una denuncia en aquest sentit l’inhabilitaria.

Carod defensa una autonomia pel Sàhara?

Què hi feia un ferm defensor del dret a l’autodeterminació del Sàhara al Marroc callant quant el President de la Generalitat, José Montilla defensa una simple autonomia per l’ex-colònia espanyola?

El poder comporta patiment, i comporta demostrar que un és fidel als seus principis, a l’oposició demanar la lluna és gratis, és al govern on un demostra la seva coherència.

Està clar que cal un canvi de direcció a Esquerra, demanaria un posicionament clar i contundent en defensa del dret a decidir de la República del Sàhara.

Aquestes indecisions desorienten i creen desconfiança, aquest és el veritable problema d’ERC.

ERC vol l’autonomia o l’autodeterminació?

Els consellers Saura i Baltasar desesperen als seus

El segon tripartit provoca esquerdes dins la coalició IC/EUIA, els departaments dels seus dos consellers no parant de donar situacions caòtiques, si en un primer moment el caos va formar part de la Conselleria d’Interior, ara la situació s’ha traslladat a la Conselleria de Medi Ambient.

La desesperació s’ha apoderat del mateix Conseller, la manca de previsió i les actituds incoherents han provocat desencís dins la militància eco- socialista, la gestió de la sequera ha estat un veritable procés de desesperació, fins i tot el President de la Generalitat ha desautoritzat el mateix Conseller en tota la gestió de la crisis de l’aigua.

Des de sectors d’IC demanant un canvi d’actitud i l’assumpció de responsabilitats per la caòtica situació generada per la gestió del Conseller. El titular mateix del diari AVUI, “L’Ebre per decret” és un cop baix al mateix govern per part del govern d’Espanya i ha fet molt de mal als sectors verds de la coalició.

Caldrà veure fins on aguanta el Conseller?, fins on aguanta la paciència del mateix President? No seria estrany que el Conseller Baltasar tingui el dies comptats.

Esquerra Independentista i Reagrupament.cat, una sola candidatura

“En ares d’una suposada renovació, el sector Carod retiraria la seva, per intentar infligir un desgast a Puigcercós.”

Aquesta és la veritable proposta que s’amaga darrera la noticia que avui ha fet pública EI de pactar la ponència estratègica amb Reagrupament.cat. Les mateixes fonts consultades per Sac de Gemecs confirmen que aquesta proposta ha sorgit davant les dificultats per trobar un nombre important de signatures que facin viable una derrota de Puigcercós.

El sector Carod, veu clar que o s’uneixen o perdent el Congres, fins i tot el seu candidat Ernest Benach era reticent a encapçalar una candidatura perdedora. El front comú de tots contra Puigcercós deixa a mes les mans lliures al President del partit, i li obre les portes a presentar-se com la persona idònia per unificar Esquerra davant les properes eleccions catalanes.

Jaume Renyer, (EI) mai ha deixat el contacte amb el President del partit, la seva relació amb el seu amic Josep Lluís Carod-Rovira li ha permès mantenir contactes que donarien sortida i tranquil·litat a Ernest Benach (somia en poder-se retirar) i li guardarien un paper important pel 2010.

Carretero President i Uriel Bertran Secretari General i la retirada de la candidatura de Carod, seria l’alternativa que s’estaria fragant per intentat si més no desgastar a Joan Puigcercós.

Sac de Gemecs, sap que això serà desmentit, però el nou tripartit sorgit del darrer consell nacional d’ERC i les coincidència d’interessos que mouen les tres candidatures ho confirmen, i saben que aquest és la seva oportunitat.

Carretero prepara un nou partit.

En diferents actes dels sectors de Joan Carretero comença a visualitzar-se la voluntat de crear un nou partit polític, donen per fet que no guanyaran, la disparitat de candidatures els perjudiquen i creuen que un cop perdut el “caucus” republicà, cal mirar endavant.

Sac de gemecs ha pogut comprovar que els actes que és celebrant assisteixen més persones no militants d’Esquerra que militants i fins i tot gent rebotada, ahir mateix a Malgrat, a l’acte amb Ruth Carandell van intervenir gent del PRC i de Maulets, l’acte és va convertir amb un debat contra Esquerra, i entre els assistents va sortir clarament el tema d’un nou partit que agrupi tots els sectors contraris als republicans.

No és el primer cop que passa, en altres actes pel territori ha succeït el mateix, un conglomerat de rebotats instant a la creació d’una força nova que agrupi a l’independentisme extraparlamentari.

La copia de la campanya del PSC de les generals ha generat malestar intern, i ha obert un debat a la mateixa web dels partidaris de Carretero, malgrat tot el de Puigcerdà compta amb la bona disposició dels mitjans de comunicació contraris a Esquerra, que donen amplia cobertura a Reagrupament.cat, molt per sobre del que representant.

Casinos, CiU, l’alcalde de Lloret, i altres negocis

El Pais.- “La sala de juego del casino de Lloret tiene una altura ilegal”

A l’Ajuntament de Lloret, no donen per disgustos, la noticia publicada en el diari El Pais va caure com una bomba, el mateix alcalde ha donat mostres de perdre els papers, segons ens han explicat fonts del mateix ajuntament.

Existeix enorme preocupació per la fortalesa del titular del diari, sabedors que estan en fals, i que el pànic s’ha estès entre els tècnics municipals que han tapat la presumpta irregularitat.

Les trucades i les reunions entre l’alcalde Crespo i l’home fort de CDC Felip Puig, són una constant, els passadissos del Parlament han sigut testimoni d’aquesta anades i vingudes, mantenir obert el Casino de Lloret malgrat les irregularitats, és un negoci rodó i multimilionari, que permet comprar moltes voluntats.

Com és que la Direcció General del Joc, que depèn d’IC/EUIA ha tancat els ulls davant tanta denuncia presentada? Com és que la premsa gironina ha tancat els ulls a tal despropòsit, a tanta prepotència? Com és que el govern municipal de Lloret va denegar el premis mesos enrera i ara és tot al contrari? Com és què l’alcalde de Lloret va amenaçar els tècnics municipals perquè canviessin el seu informe? Com és que l’alcalde de Lloret s’arrisca tant, i no tanca un espai de publica concurrència que no compleix les més mínimes normes de seguretat?

Què passa al Casino de Lloret?

El Pais.- “La sala de juego del casino de Lloret tiene una altura ilegal”
Segons informa aquest diari el Casino de Lloret tindria que estar tancat perquè no compleix les normatives vigents de seguretat, en aquest article el diari denuncia les irregularitats del local i la sorprenent decisió de l’Ajuntament de Lloret d’autoritzar ara la llicencia que havia denegat el setembre.

En el mateix article el diari comenta de manera sarcàstica el fet de que l’Alcalde Xavier Crespo sigui alcalde de Lloret i diputat de CiU, i a la vegada home de confiança de Felip Puig, home fort a CDC i molt ben relacionat amb Casinos de Catalunya.

Segons fonts ben informades, el Casino de Lloret genera grans beneficis a l’empresa, d’aquí l’interès per part d’aquesta, de mantenir obert el màxim de dies aquesta sala, costi el que costi. Estaria clar a mes, que l’alcalde de Lloret que en un primer moment va treballar pel compliment de la llei, ha cedit davant la pressió del Grup Casinos de Catalunya.

Segons la redacció de “Sac de Gemecs” la situació a l’Ajuntament de Lloret i a l’entorn del govern municipal comença a crispar-se, el pànic davant la noticia apareguda en un diari de la importància de El Pais ha generat desconcert i molta preocupació.