Caixa de Girona, objecte del desig

Amb el nomenament de Jordi Blanch com a director general de la Caixa de Girona, que entrarà en vigor a la propera assemblea de l’entitat, comença la cursa pel control d’aquesta entitat financera.

El proper any toca renovar la meitat dels membre de la junta general de Caixa de Girona, que ha d’elegir el futur substitut del President Arcadi Calzada (CiU).

El pacte de la Diputació (ERC/PSC) obre la porta al canvi de color polític del seu president, és en aquest sentit que la direcció del PSC es frega les mans per aconseguir un nou control sobre una de les entitats financeres que encara li queda fora.

El control de la Caixa de Girona per part de l’entorn del PSC (Joaquim Nadal), els hi obra la porta a la creació d’un grup potent que tingui com a eix la Caixa de Catalunya (presidida per Narcís Serra-PSC), com alternativa a la Caixa.

De totes maneres, els números són els números, la composició definitiva de la junta general es molt complicada i no queda clar qui ostenta una majoria definitiva.

CiU, no és quedarà quieta i mourà les seves fitxes per evitar una nova pèrdua de poder, tenim doncs tres moviments possibles, el pacte de la Diputació (PSC/ERC), la socioergència (PSC/CiU) o el pacte nacional (CiU/ERC).

Les travesses han començat i els noms comencen a estar a sobre la taula, veurem com mouran les fitxes els diferents partits polítics, sac de gemecs us seguirà informant.

“La Crosta Nostra” del PSC/PSOE

Bolaño, Ciriaco, Melendez, tres exemples de la crosta socialista al Govern de la Generalitat, són el terror dels Consellers i alts càrrecs, tenen molt més poder que alguns dels càrrec nomenats, controlen tot el que passa i si veuen que algú discrepa actuen.

Tots els càrrecs nomenats, principalment els del PSC, tremolen quant els veuen, o quant reben una trucada d’ells, posen i mantenen consellers, directors generals, alcaldes i presidents de la Diputació.

Controlen periodistes i directors de mitjans, si algú va massa per lliure, rep la clatellada, des de l’anul·lació de subvencions, rebaixes de publicitat o eliminació subscripcions. Tot plegat ha creat un corpus de sang dins el govern de la Generalitat.

Fins i tot dins IC i ERC ha provocat tensions, els tres dirigits pel inflexible secretari d’organització del PSC, José Zaragoza formen la veritable “Crosta Nostra” del socialisme espanyol, cardat ho te, fins i tot el mateix Conseller Castells, en una mena de foc d’encenalls aparta el veritable debat cap a paraules buides de contingut quan reclama el grup parlamentari propi.

De què van parlar Ruth Carandell i Rafael Niubo a Santa Coloma de Farners?

Malgrat que a la fotografia és veu conversant la candidata de Reagrupament.cat amb el Conseller de Cultura, la veritable fotografia que no publica la web de la candidatura Carretero, és la que visualitza la conversa mantinguda entre els dos candidats a Secretari General per les candidatures Carretero/Benach.

Els fets es van produir en el dinar celebrat a la capital de la Selva i organitzat per Esquerra que va comportar una presencia poc habitual de certs candidats que mai s’havien preocupat per les coses del partit. Tant Ruth Carandell com Niubó han utilitzat un acte de partit per intentar acaparar que tenien gent, una burda manipulació, fruit de la desesperació.

La conversa va ser sucosa i vist com van les coses, sembla que l’única estratègia d’aquests sectors és la de tirar porqueria sobre Esquerra. No es pot entendre les paraules de Rafael Niubó demanant una auditoria al partit, malgrat ser ell responsable de l’opacitat de la seva gestió a la Federació de Barcelona.

La gent de reagrupament.cat i de Benach/Niubó demostren perdre els papers, en els seus actes utilitzant gent no militant i gent que no vol una esquerra forta, fins i tot gent del PRC, o altres organitzant actes per malbaratar el projecte de Puigcercós/Ridao.

Qui manarà a Caixa de Girona?

El proper any s’ha de renovar la històrica entitat gironina, i és podria produir el relleu del seu President Arcadi Calzada (CDC). La Diputació de Girona com a entitat fundadora designa un bon grapat de delegats a la seva assemblea general.

El pacte d’aquesta legislatura entre el PSC i ERC a la Diputació gironina obra la porta a un socialista a presidir la Caixa de Girona, alguns dels noms que sonen dins l’òrbita socialista van des del mateix i tot poderós Conseller Nadal passant per donar una sortida a la mateixa alcaldessa de Girona (que ja no és presentarà) o a la mateixa Consellera Marina Geli.

Però no tot és tant fàcil, els membres de l’assemblea general són nomenats per diferents institucions i no és gens clar qui te una majoria, caldrà pactes, i les reunions s’han disparat a totes bandes.

CiU no vol perdre l’oportunitat de seguir assegut a la taula d’en Bernat, i estar disposat a jugar totes les seves cartes, fins i tot podria pactar amb el PSC o si cal amb ERC.

El PSC vol manar a la Caixa de Girona, ja controla la de Catalunya, i podria formar part de la seva estratègia l’unificació de bona part de les anomenades caixes petites. El que no tenim clar, és que aquesta estratègia coincideixi amb els seus socis d’ERC.

La partida és oberta i tant el PSC, com CiU i ERC han posat a sobre la taula candidats, els pastís és molt gran i molts interessos estan en joc. S’accepten apostes.

El sou dels polítics, els alcaldes de Lloret i Figueres els més ben pagats a Girona

El nomenament de l’alcalde de l’Hospitalet i President de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho(PSC/PSOE), ha posat al descobert les incoherències dels sous dels polítics. Corbacho era l’alcalde més ben pagat de l’Estat, molt per sobre del que cobra el President del Govern o fins i tot el de la Generalitat.

Però aquest fet, ser l’alcalde més ben pagat, ha tingut cost zero, fins i tot cobrava més d’Alcalde, que el que cobrarà ara de Ministre. Aixó si, que el President de la Diputació de Girona Enric Vilert (ERC), s’augmenti el sou i aquest es situí a l’entorn del que cobren els Presidents de Tarragona i Lleida, fins i tot per sota, obre portades de diari, ara bé la noticia té mala intenció, no diuen tota la veritat.

Sacs de Gemecs ha investigat els sous dels alcaldes gironins i ens emportem una sorpresa, sabeu qui són els alcaldes més ben pagats de les comarques Gironines? Els alcaldes de Figueres i Lloret (CDC) i que són diputats al Parlament de Catalunya, superen àmpliament els 100.000.-€/anuals. Cobren per dietes i assistències, i això que és públic no es publica.

En el cas de Figueres, en una mostra de clara opacitat, amaguen les dades, aquestes s’aproven d’amagat i és nega la publicitat obligatòria d’aquestes dades.
Des de sac de gemecs exigim a la premsa gironina que si volen parlar de sous que diguin la veritat. Per cert tenim més sorpreses preparades.

Un nou partit, objectiu final de Carretero

Aquest estiu Joan Carretero va confirmar el seu objectiu final, la creació d’un nou partit polític, ho va afirmar en una roda de premsa a La universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, diferents mitjans ho van reflectir, entre ells “El periodico”

La hemeroteca no perdona i sac de gemecs ho posa al descobert, recuperant les paraules del candidat de reagrupament.cat, va dir a la Catalunya Nord.

És clar que no tots els candidats d’ERC juguen net, alguns moren per la boca, i en molts actes d’aquesta candidatura es noten aquestes voluntats, en aquest moments la candidatura te problemes per aconseguir els avals, perquè molta de la gent que hi acudeix no son militants d’ERC.

A l’entorn de Carretero s’hi ajunten rebotats republicans, gent del PRC, de les CUP i fins i tot de CDC.

El desencís de Ragrupament.cat després de Manresa

Molt feliços estaven els seguidors de Carretero/Carandell, davant les expectatives creades, però la crua realitat és va fer evident aquest diumenge a Manresa. Molta gent a l’acte, però poca gent d’Esquerra. La prova, les poques signatures recollides, resulta que la gent era de Convergència, de les CUPS, del PRC, i altres.

Un veritable esforç, poc compensat per un escàs nombre d’avals recollits, fet que ha portat a la candidatura en un ser desànim, davant la dificultat que tenen per arribar a les 507 signatures necessàries per ésser proclamats candidats.

Fins i tot la candidatura de Puigcercós/Ridao ha de trepitjar territori per aconseguir les signatures, saben que no és fàcil i tenen assumit que els hi espera una dura campanya de porta a porta amb la militància.

Benach/Niubó han descobert la crua realitat de les coses, una cosa és ser President del Parlament i una altre candidat a la Presidència d’Esquerra, el fet que el seu líder espiritual hagi decidit amagar-se i esperar ha portat a alguns a negar la signatura, volen fer el mateix, veure’ls baixar.

Uriel/Renyer, cada cop s’allunyen més entre si, tal i com ho confirmen alguns, la situació ha comportat que mentre Uriel recull algunes signatures, Renyer ho té més complicat, la seva amistat amb Carod i el seu perfil dificulten l’objectiu d’aconseguir els avals necessaris.

Com va avançar sac de gemecs, la situació pot comportar aliances purament tàctiques entre la gent de Carretero/Carandell i Uriel/Renyer, amb el vist i plau i per tant retirada de la candidatura que amaga el seu líder espiritual.

Xavier Crespo, l’amistat amb Casinos de Catalunya li pot costar un disgust.

Ens vam estrenar amb notícies sobre el poder de Casinos de Catalunya (família Suque i Mateu (els del ferro) i franquistes) i la pressió que han fet per tal que el consistori de Lloret rectifiqués l’autorització de la sala del casino.

Pressió que ha estat evident i corroborada a sac de gemecs per parts de diferents tècnics municipals, l’home clau per obtenir l’autorització ha estat Felip Puig, l’alcalde de Lloret i diputat al Parlament de Catalunya ha conegut la realitat de la política, ha conegut i ha estat convidat pel seu cap polític a donar resposta als requeriments del lobby franquista del joc.

El més sorprenent de tot plegat, és el silenci de la Direcció General del Joc, en mans d’IC que ha donat l’esquena a les denuncies presentades, fins i tot el gironí i secretari general de la Conselleria d’Interior (a l’oposició una bèstia sense pietat de la dreta) Joan Boada ha estat callat i sobre tot quiet, encara més, exigint als sindicats tradicionals perquè no diguin res davant aquest escàndol de favoritismes.

Però la preocupació i els nervis s’han apoderat de l’alcalde de Lloret, sap que el local on es troba el Casino no supera la prova d’uns inspecció, no garanteix el compliment de les normatives, i una denuncia en aquest sentit l’inhabilitaria.

Carod defensa una autonomia pel Sàhara?

Què hi feia un ferm defensor del dret a l’autodeterminació del Sàhara al Marroc callant quant el President de la Generalitat, José Montilla defensa una simple autonomia per l’ex-colònia espanyola?

El poder comporta patiment, i comporta demostrar que un és fidel als seus principis, a l’oposició demanar la lluna és gratis, és al govern on un demostra la seva coherència.

Està clar que cal un canvi de direcció a Esquerra, demanaria un posicionament clar i contundent en defensa del dret a decidir de la República del Sàhara.

Aquestes indecisions desorienten i creen desconfiança, aquest és el veritable problema d’ERC.

ERC vol l’autonomia o l’autodeterminació?

Els consellers Saura i Baltasar desesperen als seus

El segon tripartit provoca esquerdes dins la coalició IC/EUIA, els departaments dels seus dos consellers no parant de donar situacions caòtiques, si en un primer moment el caos va formar part de la Conselleria d’Interior, ara la situació s’ha traslladat a la Conselleria de Medi Ambient.

La desesperació s’ha apoderat del mateix Conseller, la manca de previsió i les actituds incoherents han provocat desencís dins la militància eco- socialista, la gestió de la sequera ha estat un veritable procés de desesperació, fins i tot el President de la Generalitat ha desautoritzat el mateix Conseller en tota la gestió de la crisis de l’aigua.

Des de sectors d’IC demanant un canvi d’actitud i l’assumpció de responsabilitats per la caòtica situació generada per la gestió del Conseller. El titular mateix del diari AVUI, “L’Ebre per decret” és un cop baix al mateix govern per part del govern d’Espanya i ha fet molt de mal als sectors verds de la coalició.

Caldrà veure fins on aguanta el Conseller?, fins on aguanta la paciència del mateix President? No seria estrany que el Conseller Baltasar tingui el dies comptats.

Esquerra Independentista i Reagrupament.cat, una sola candidatura

“En ares d’una suposada renovació, el sector Carod retiraria la seva, per intentar infligir un desgast a Puigcercós.”

Aquesta és la veritable proposta que s’amaga darrera la noticia que avui ha fet pública EI de pactar la ponència estratègica amb Reagrupament.cat. Les mateixes fonts consultades per Sac de Gemecs confirmen que aquesta proposta ha sorgit davant les dificultats per trobar un nombre important de signatures que facin viable una derrota de Puigcercós.

El sector Carod, veu clar que o s’uneixen o perdent el Congres, fins i tot el seu candidat Ernest Benach era reticent a encapçalar una candidatura perdedora. El front comú de tots contra Puigcercós deixa a mes les mans lliures al President del partit, i li obre les portes a presentar-se com la persona idònia per unificar Esquerra davant les properes eleccions catalanes.

Jaume Renyer, (EI) mai ha deixat el contacte amb el President del partit, la seva relació amb el seu amic Josep Lluís Carod-Rovira li ha permès mantenir contactes que donarien sortida i tranquil·litat a Ernest Benach (somia en poder-se retirar) i li guardarien un paper important pel 2010.

Carretero President i Uriel Bertran Secretari General i la retirada de la candidatura de Carod, seria l’alternativa que s’estaria fragant per intentat si més no desgastar a Joan Puigcercós.

Sac de Gemecs, sap que això serà desmentit, però el nou tripartit sorgit del darrer consell nacional d’ERC i les coincidència d’interessos que mouen les tres candidatures ho confirmen, i saben que aquest és la seva oportunitat.

Carretero prepara un nou partit.

En diferents actes dels sectors de Joan Carretero comença a visualitzar-se la voluntat de crear un nou partit polític, donen per fet que no guanyaran, la disparitat de candidatures els perjudiquen i creuen que un cop perdut el “caucus” republicà, cal mirar endavant.

Sac de gemecs ha pogut comprovar que els actes que és celebrant assisteixen més persones no militants d’Esquerra que militants i fins i tot gent rebotada, ahir mateix a Malgrat, a l’acte amb Ruth Carandell van intervenir gent del PRC i de Maulets, l’acte és va convertir amb un debat contra Esquerra, i entre els assistents va sortir clarament el tema d’un nou partit que agrupi tots els sectors contraris als republicans.

No és el primer cop que passa, en altres actes pel territori ha succeït el mateix, un conglomerat de rebotats instant a la creació d’una força nova que agrupi a l’independentisme extraparlamentari.

La copia de la campanya del PSC de les generals ha generat malestar intern, i ha obert un debat a la mateixa web dels partidaris de Carretero, malgrat tot el de Puigcerdà compta amb la bona disposició dels mitjans de comunicació contraris a Esquerra, que donen amplia cobertura a Reagrupament.cat, molt per sobre del que representant.

Casinos, CiU, l’alcalde de Lloret, i altres negocis

El Pais.- “La sala de juego del casino de Lloret tiene una altura ilegal”

A l’Ajuntament de Lloret, no donen per disgustos, la noticia publicada en el diari El Pais va caure com una bomba, el mateix alcalde ha donat mostres de perdre els papers, segons ens han explicat fonts del mateix ajuntament.

Existeix enorme preocupació per la fortalesa del titular del diari, sabedors que estan en fals, i que el pànic s’ha estès entre els tècnics municipals que han tapat la presumpta irregularitat.

Les trucades i les reunions entre l’alcalde Crespo i l’home fort de CDC Felip Puig, són una constant, els passadissos del Parlament han sigut testimoni d’aquesta anades i vingudes, mantenir obert el Casino de Lloret malgrat les irregularitats, és un negoci rodó i multimilionari, que permet comprar moltes voluntats.

Com és que la Direcció General del Joc, que depèn d’IC/EUIA ha tancat els ulls davant tanta denuncia presentada? Com és que la premsa gironina ha tancat els ulls a tal despropòsit, a tanta prepotència? Com és que el govern municipal de Lloret va denegar el premis mesos enrera i ara és tot al contrari? Com és què l’alcalde de Lloret va amenaçar els tècnics municipals perquè canviessin el seu informe? Com és que l’alcalde de Lloret s’arrisca tant, i no tanca un espai de publica concurrència que no compleix les més mínimes normes de seguretat?

Què passa al Casino de Lloret?

El Pais.- “La sala de juego del casino de Lloret tiene una altura ilegal”
Segons informa aquest diari el Casino de Lloret tindria que estar tancat perquè no compleix les normatives vigents de seguretat, en aquest article el diari denuncia les irregularitats del local i la sorprenent decisió de l’Ajuntament de Lloret d’autoritzar ara la llicencia que havia denegat el setembre.

En el mateix article el diari comenta de manera sarcàstica el fet de que l’Alcalde Xavier Crespo sigui alcalde de Lloret i diputat de CiU, i a la vegada home de confiança de Felip Puig, home fort a CDC i molt ben relacionat amb Casinos de Catalunya.

Segons fonts ben informades, el Casino de Lloret genera grans beneficis a l’empresa, d’aquí l’interès per part d’aquesta, de mantenir obert el màxim de dies aquesta sala, costi el que costi. Estaria clar a mes, que l’alcalde de Lloret que en un primer moment va treballar pel compliment de la llei, ha cedit davant la pressió del Grup Casinos de Catalunya.

Segons la redacció de “Sac de Gemecs” la situació a l’Ajuntament de Lloret i a l’entorn del govern municipal comença a crispar-se, el pànic davant la noticia apareguda en un diari de la importància de El Pais ha generat desconcert i molta preocupació.